No hi ha època més maca que l´estiu. Un bon moment per nèixer, no?
Doncs així ho vaig fer. Per què fer-ho un dia abans i ser primaverenca? No, no... jo volia conèixer aquest món en el seu moment àlgit. Jo volia ser una flor d´estiu...perquè...no hi ha un dit que diu que "una flor fa estiu"?
Els meus pares diuen que per ser que em declaro una estiuenca reclacitrant, la nit del meu naixement va estar ben passat per aigua, vent, trons i llamps. Imagino que els hi va venir la inspiració i per aquest motiu em van anomenar Bàrbara.
1 comentari:
Una flor fa estiu i un somriure fa festa! Estic d'acord en que es maco el estiu, però a mi m'agrada més l'hivern, perque el fred em porta a casa, a estar calenteta, a llegir una miqueta, a fer el sopar, etc. i, m'encanta la neu, i el foc encès en una xemeneia, i veure ploure per darrera dels vidres de les finestre,... Potser és que vaig nèixer al gener, i em dic Neus.
Publica un comentari a l'entrada