"Enllesteixo el sofregit i marxem". Calia deixar fet sofregit per enllaminar els macarrons de 5 fills, els avis i un nebot sobrevingut a la família.
El 6 de desembre d'anys després de la gran nevada, la mare, em va dur al món després d'haver deixat feta una plàtara de macarrons que atipés a tooooota la famíla.
Qui es pot resistir a una plata de macarrons?
Ni tans sols jo, durant el meu part....
1 comentari:
Ai, quina gana... Marta, això no es fa!!! Per cert, després d'aquesta experiència: t'agraden els macarrons?????
Àlex.
Publica un comentari a l'entrada